27 noviembre 2012

Dona vella

Entre sola i mal acompanyada,
vius sotmesa al que et dicta el dolor,
ja ni tan sols, aguantes la força del vent,
dona vella, t'abandona el valor.

Dona vella, dona vella, dona vella,
no te penedisques per pensar amb la mort,
la vida no ha fet res per cuidar-te,
et mereixes una sortida, no tingues por.

Foses negres cauen baix dels teus ulls,
nits en vetla treballant per a dels teus fills
cuidar, però cap dels tres t'ho agrairà.
Dona vella, ets pobra i infeliç.

Dona vella, més treball que vida,
no podies amb un salari  subsistir,
de tres fills i tu mateixa devies cuidar,
a més, d'un maltractador mal parit.

Lligues ben fort, la soga al teu coll,
muntes a la cadira amb la vista ben firma,
saps que ningú correrà a aturar-te,
pels teus ulls aguaita una llàgrima.

Dona vella, tranquil.la, ja tot s'acabat.
No et preocupes que no has sigut covard,
massa has aguantat en el que t'ha donat la vida,
dona vella, descansa que t'ho has guanyat.


Reacciones:

0 comentarios:

Publicar un comentario