05 marzo 2011

Oda a la nostra terra

Perdona'm per tot açò,
de debò et dic que jo no volia
que tot açò fora mentida, i et deia:
No tornarà a pasar, no ho farà...

Sent haver-te de suplicar, 
suplicar perquè em perdones,
no ho tornaré a fer mare, no ho faré...

I cada vegada plores més,
som fills teus i et maltractem,
som fills teus i t'oblidem,
ho sent mare Terra, jo no volia...

La teva mirada cega es esgarrifant,
sofreixes i intentes no suplicar la mort,
tu vas morint i la gent no se n'adona.

Et demane pietat, per a mi el primer,
t'hem fet morir, jo el primer,
ara em disculpe mare, però 
ho tornarem a fer, i jo el primer.

No et mereixem mare, para de sofrir
i deixa't morir. Quan no estigues
la gent se'n penedirà,
però ja serà masa tard, adéu mare.
Reacciones:

1 comentario:

  1. Encara estem a temps de salvar-la sergio, lluita per ella per tu i pels teus
    una abraçada
    t'agraeixo molt el teu contacte a través dels blogs, fins aviat
    joan

    ResponderEliminar